entrevista diari segrel

Cultura

NOVETATS

"S'ha de tallar el fanatisme de la mesquita del carrer del Nord"

Una lleidatana trenca el tabú de la convivència amb musulmans en un llibre

• 1

L'autora d''Un amor sense vel', Dúnia Carulla, ahir en un racó del seu domicili a Bell-lloc d'Urgell.

J. B. |

bell-lloc Dúnia Carulla (Bell-lloc, 1977) conviu des de fa quatre anys amb Omar, un marroquí de Marràqueix que viu des de fa 24 anys a Catalunya i amb qui té dos fills. Família, amistats, entorn social... tot s'ha capgirat en la seua vida, que ara ha decidit plasmar al llibre Un amor sense vel, una de les apostes de Pagès Editors per a aquest pròxim Sant Jordi.

"M'agradaria que a partir d'aquest llibre la gent veiés que la nostra és una relació de parella normal i corrent, basada en el respecte mutu", explica l'autora. Carulla no només narra la lluita d'una parella -una catalana educada en la cultura cristiana i un marroquí que professa la fe islàmica- contra l'odi i el rebuig, sinó que també reparteix contra el "problema cada dia més seriós que suposa a Lleida el creixement del salafisme, que s'hauria de tallar d'una forma o altra".

De fet, la seua parella, Omar, es distingeix des de fa anys per la seua radical oposició a la mesquita del carrer del Nord, per la mentalitat ultraconservadora dels seus gestors. "A les seues pregàries, diuen presumptament als fidels que Lleida és una terra de no creients i que els musulmans no han de tindre cap relació amb les persones d'aquí perquè són enemics", lamenta la jove lleidatana. L'autora critica tant el racisme de la societat d'acollida -"encara hi ha por, es parla d'integració però poca gent té ganes que existeixi de veritat"- com els problemes amb què s'han trobat molts compatriotes d'Omar, agreujats amb l'actual crisi econòmica, "que provoca que molts abracin els discursos extremistes".

També hi ha espai en aquesta crònica personal per al vel i el burca. "El mocador al cap és una cosa cultural. Totes les dones marroquines que conec, i són moltes, el porten perquè volen. I no fa gaires anys també era costum aquí a Espanya. Una altra cosa és el burca integral, que és un problema del radicalisme religiós que hi ha en països amb els quals no tinc cap relació, com ara l'Iran o l'Afganistan."

I hi ha clixés que costa trencar: "Pel carrer, encara em pregunten quin dia em veuran amb vel", afegeix la Dúnia amb resignació.